COM ES QUE TENEN ESCATES?

Vam estar observant les tortugues i ens va sorprendre molt que tinguessin escates en tot el cos. No sabiem si les tortugues eren com els peixos i també tenien escates. Llavors ens vam preguntar: com és què tenen escates les tortugues? Vam fer les nostres hipótesis: vam pensar que era perquè fossin animals impermeables i que així amb escates poden viure sota terra.

Després de fer les nostres hipótesis i presentar les nostres idees, ens vam voler informar, vam descubrir que les tortugues tenen escates epidèrmiques, que estan formades pel mateixa substància que la nostra pell i les nostres ungles. I les escates els servien per el que nosaltres havíem dit d’hispòtesis. 

DE QUÈ ES DEUEN ALIMENTAR?

Dies després de pensar que era un ésser viu i saber que menjava, ens voliem enterar de quin tipus de menjar s’alimentava.

Vam fer unes petites proves per saber les tortugues a quina classe d’animals pertanyen.

Anteriorment haviem vist que les tortugues que eren rèptils perquè ponien ous, però no sabiem si eren hervívors, carnívors, entre d’altres.

Per saber quin tipus d’aliment menjaven vam posar les tortugues en una caixa transparent molt gran i els hi vam posar un troç de pexuga de pollastre i al altre costat un tomàquet. Vam veure que només es menjaven el tomàquet, a la pexuga ni s’acostaven.

Llavors vam averiguar que les tortugues eren rèptils hervívors, i per estar més segurs vam fer una recerca sobre l’alimentació d’aquests animals.

Vam trobar que les tortugues s’alimenten de diferents tipus de herbes, que han de compondre una gran quantitat de fibra i calci, i no poden menjar gaire proteína. I els aliments que porten sucre, com la fruita els senta malament i poden tenir diarrea.

No se'ls ha de donar mai carn, llet, formatge, menjar per gossos, menjar per gats, ous, pa cítrics, o kiwis. També necessiten beure molta aigua, i han de tenir a prop aigua neta per banyar-se i per poder saciar la set. 

PERQUÈ LI DEUEN SERVIR LES UNGLES?

Des  de que tenim les tortugues sempre ens hem preguntat o ens volíem assabentar perquè tenien ungles. És a dir, perquè li devien servir. Vam plantejar-nos vàries hipòtesis. Una d’elles era que necessitaven ungles per fer sots en el terra en busca d’aliment, una altra va ser que necessitaven fer forats al terra per amagar els seus ous després de reproduir-se perquè altres animals no els fessin mal, i la última per clavar-se al terra a l’hora de caminar.

Després de plantejar aquestes tres hipòtesis vam estar buscant informació sobre les ungles de les tortugues, i vam veure que no anàvem desencaminats, ja que necessiten les ungles per fer sots per amagar les seves cries i així cap depredador se les pugui menjar. 

PERQUÈ LI DEU SERVIR LA CLOSCA?

L’entrada anterior hem parlat sobre el debat que vam tenir per descobrir si les tortugues tenien esquelet intern i que havíem descobert que la closca és un esquelet extern.

Sobre la closca també ens vam preguntar vàries coses com: des de què neixen la tenen dura? O des de que neixen que la tenen? Com que les nostres tortugues eren ja bastant grans no ho vam poder comprovar però una amiga nostra va aconseguir que les tortugues que tenia ella de petita es reproduïssin i va tenir tortugues petites, ens va explicar que des de petites tenen closca i que és dura però no tant de com són grans.

Llavors nosaltres ja vam entrar en debat de perquè els hi devia servir la closca. Alguns de nosaltres dèiem per protegir-se d’altres animals que se les volen menjar i altres companys del grup deien que era per protegir-se els seus òrgans.

A partir de saber que era com un escut de protecció volíem saber qui era el seu depredador i després de buscar molta informació vam veure que un dels depredadors més importants de tortugues era l’àliga real.

Després vam pensar que si la closca de la tortuga es trencava per qualsevol motiu si la tortuga podria continuar viva. No ho vam voler provar de treure-li la closca o fer-li un forat, ja que així es podia morir, ens quedàvem sense tortuga i tampoc li volíem fer mal. Llavors com que no ho vam poder veure en directe o fer-ho nosaltres, vam buscar informació i vam descobrir que les tortugues poden sobreviure amb lesions a la closca, i les escletxes profundes o les porcions desaparegudes de teixit poden reomplir-se d'os i curar-se. Aquesta notícia ens va deixar fascinats, ja que nosaltres crèiem que la closca estava compresa també per la columna vertebral i si aquesta es trencava la tortuga es moria, com nosaltres els humans. 

ELS ÈSSERS VIUS QUE TENEN ESQUELET INTERN, NO EN TENEN D'EXTERN? I AL REVÈS?

Sempre que observem les tortugues el primer que veiem és la seva closca. Vam estar plantejant-nos idea sobre aquella closca, com per exemple perquè devia servir, quina funció i finalitat tenia, si es considerava esquelet exterior i si era així a dins també tenia ossos?

Un company del grup va explicar que havia llegir en una revista feia molt de temps que les tortugues tenen fèmur i peroné perquè es veu que una tortuga d’aquestes grans es va trencar aquestes dos parts de la cama. Llavors a partir del coneixement d’aquest company, que va voler compartir amb els del grup, vam saber que les tortugues tenen esquelet intern, a partir d’aquí no coneixíem quins ossos tenia a part d’aquells dos que hem comentat de la cama, i vam fer una recerca. Vam pensar, després de trobar l’esquelet de la tortuga, quina funció devien tenir aquells ossos, i vam arribar a la conclusió que devien ser per ajudar a aguantar les potes per caminar. I tot i que la closca és a fora pensem que també forma part de l'esquelet.

I finalment, contestant a la pregunta principal, sabem que les tortugues tenen esquelet intern i extern. 

QUINS ÒRGANS DEU TENIR?

Tots els que formem el grup vam estar pensant sobre les nostres tortugues, després de dies en observar-les, veure com és el seu hàbitat, el que els hi agrada menjat, etc. A través de preguntes que ens fèiem sobre les tortugues, vam saber que era un ésser viu perquè ens havíem adonat que es movia, creixia, es reproduïa i menjava. Vam recordar el que vam estudiar l’any passat a l’assignatura de ciències experimentals, on vam repassar que eren les funcions vitals d’un ésser viu. Les funcions vitals són: néixer, créixer, reproduir-se i nodrir-se. Totes aquestes funcions hem observat que les nostres tortugues les compleixen.

Llavors vam pensar que si per realitzar aquestes funcions vitals necessitaven els mateixos òrgans que nosaltres, i vam pensar: les tortugues tenen òrgans? I ens vam imaginar que si, perquè sinó no podrien portar a terme les funcions que fan. Seguidament vam pensar en els òrgans que poden tenir.

El primer que se’ns va passar pel cap va ser preguntar-nos si tenen cor, suposàvem que si, però vam buscar informació i estaven en el cert, les tortugues tenen cor i funciona molt similar al nostre.

Aleshores ens sorgeix una pregunta que és: si les tortugues tenen pulmons. Han de poder respirar, per tant tenen sistema respiratori. També han de poder treure la matèria que no és necessària per al seu cos, això significa que tenen sistema excretor.  

Però llavors vam pensar que si a elles els hi arribaven els nutrients com a nosaltres a partir de la sang, ens vam informar i vam veure que si, tenen sistema circulatori. 

QUINA DEU SER LA DIFERÈNCIA ENTRE UN MASCLE I UNA FEMELLA?

Fa dies que ens preguntem si les tortugues tenen sexe, mascle o femella. Ho vam decidir esbrinar, sabem que les tortugues es reprodueixen perquè alguns de nosaltres hem vist alguna vegada algun documental el qual es veien ous de tortuga, és a dir, que vam partir de les idees prèvies o coneixements previs que tenia un dels companys. Llavors ens vam preguntar si és que les tortugues són hermafrodites, és a dir, que tenen els dos elements per reproduir-se, o que hi ha tortugues mascle i altres de tortugues femella.

Vam estar observant les nostres tortugues, una veiem que tenia la cua més petita que l’altre i ens vam preguntar perquè devia ser.  Ens vam documentar perquè sent de la mateixa espècie una de les nostres tortugues tenia la cua més curta que l’altre. Vam investigar i vam descobrir que les femelles tenien les cues més curtes que els mascles. I a part de la cua també canvia la mida, ja que els mascles solen ser més petits que les femelles. I també vam poder observar que les tortugues, depenen de la diferencia de sexe, a la part inferior de la closca (plastró) tenen més de color negre o menys. També vam veure que a la part inferior de la cuirassa, el que ja sabíem que era el mascle tenia com una petita muntanya, que la femella no tenia. Ens vam preguntar per què devia ser així. Vam suposar que els mascles tenen una concavitat en el plastró per facilitar que la femella munti a la seva cuirassa.