TANCAMENT DE BLOG

A continuació presentem el tancament de blog després d’haver estat dos mesos amb dues tortugues terrestres (mediterrànies). Hem fet tot un seguiment dels animals qüestionant-nos diverses coses, com per exemple com conviuen, de què s’alimenten, quin és el seu medi real, o per a què els hi serveixen les diferents parts del seu cos.

El que hem fet ha estat fer-nos preguntes, creant hipòtesi i comparant-les amb la teoria que hem pogut trobar en diferents medis: revistes, documentals, la xarxa, llibres, enciclopèdies, entre d’altres. Aquest seguiment doncs, ha consistit en: observar els moviments i els diferents actes de les tortugues, començar a plantejar-nos dubtes i preguntes que mai abans ens havíem plantejat (sempre tenint en compte la mirada docent, és a dir, tolerant preguntes que es poguessin  qüestionar dins d’una aula de primària), després intentàvem contestar-les a partir dels nostres coneixements previs, i tot seguit cercàvem teoria de la vida de les tortugues i finalitzàvem relacionant tots els nostres conceptes anteriors amb els coneixements reals sobre tots els temes que envolten les tortugues.

Hem pogut aprendre moltes coses noves que anteriorment no sabíem, tant sobre les tortugues tant com en generar idees, crear hipòtesis i analitzar-les. Hem partit de les idees prèvies del grup i sobretot intentant descobrir quins podien ser els interessos d’un nen a l’etapa d’educació primària.

Com a punts positius podem dir que hem trobat molt interessant observar un ésser viu (les tortugues) ja que hem pogut treballar de manera vivencial i en primera persona d’observació directe i ens hem adonat que d’aquesta manera hem estat capaços d’aprendre moltes coses més i plantejar-nos dubtes d’una manera més còmode. Ha estat també, una experiència molt interessant i agradable utilitzar els recursos TIC per a treballar aquest tema, perquè era una manera de compartir amb tot aquell qui vulgui la nostra visió sobre aquests animals. A més a més, creiem que podem ensenyar als nens a utilitzar de manera adient -a la seva edat i al treball que estan fent- el programa blogger, és un bon començament per a ells cap a l’educació 2.0.

Per altra part, també trobem punts negatius. Com per exemple que el nostre seguiment dels animals no ha pogut ser tan intensiu com nosaltres esperàvem, és a dir, que no hem pogut gaudir de l’experiència de veure cada dia les tortugues i veure de ben a prop la seva evolució. Tot i això hem pogut fer una bona investigació. També ens hagués agradat dedicar alguna sessió més de classe a la mirada reflexiva que li hem hagut de donar al blog, ja que vàrem començar amb molta teoria sense pensar en què érem nosaltres els que havíem de reflexionar sobre aquesta teoria.

Amb aquest treball, que hem aprés a formular uns criteris de pensament de cara a la nostra futura professió, ara ja sabem analitzar els treball de manera vivencial per poder portar-los a terme amb els nens. És important saber que els més petits han d’aprendre a formular un seguit de pregunta-resposta per a poder crear la seva pròpia estructura d’estudi.

Estem molt contents de haver tingut la oportunitat de treballar d’aquesta manera ja que fins ara cap de nosaltres ho havíem fet, i sobretot orgullosos del nostre treball i la nostra dedicació.

PODEM TROBAR ALGUNA MALALTIA A LES TORTUGUES?

Vam voler investigar si les tortugues podien tenir alguna malaltia, per poder-la evitar. Vam pensar que es podien refredar amb el fred que fa ara a la nit al jardí on les teníem o que amb el fred els hi baixaria molt la temperatura corporal i no seria bo.

I com que no teníem idees prèvies sobre les malalties de les tortugues, tot eren hipòtesis que ens fèiem, vam buscar informació, i vam trobar que les malalties més freqüents que tenen són:

• Referents a les ungles:

Hem pogut observar que es desgasten les ungles en caminar i en cavar o gratar la sorra.

Vam parlar amb un especialista i ens va informar que havíem d’observar les ungles de les tortugues, ja que era un signe important sobre l’alimentació. Si les ungles són molt llargues a vegades significa que no estan ben alimentades o que no fa prou exercici o que el sól que vol escarvar no es prou dur i no l’ajuda a desgastar les ungles.

A més, si a les tortugues terrestres se'ls proporciona un excés de proteïna animal, les seves ungles creixen més del normal.

• Referents a la boca:

Ens podem trobar tortugues amb hipertròfia a la boca. Això es degut a una alimentació massa tova o massa rica en proteïnes.

NECESSITEN LLUM NATURAL O ARTIFICIAL?

Sabíem perquè havíem llegit ens uns articles, que les tortugues necessitaven llum natural. Però nosaltres volíem saber perquè volien llum natural i perquè no podia ser artificial. Ens hem adonat que necessiten llum natural, perquè els hi hem provat de posar llum artificial i hem pogut observar que no tenen el mateix comportament, semblen més nervioses. I també hem provat de posar llum de diferents colors i amb la llum de color vermell es posen molt nervioses i la intenten evitar.

Però si no podem tenir les tortugues en un lloc amb llum natural, els especialistes informen que és bo que tinguin llum artificial, ja que a part de il·luminar també transmet calor.

Vam cercar perquè necessitaven llum natural i és per mantenir-les sanes i dures han de prendre sol directe per tenir una bona fixació del calci almenys uns 15 minuts diaris.

COM HEM DE CUIDAR-LES?

Una de les primeres preguntes que ens vam plantejar va ser: com hem de cuidar a les tortugues? Encara no les teníem però havíem de saber com cuidar-les perquè estiguessin bé.

Primer de tot vam pensar on les havíem de posar, vam pensar en el jardí de casa o en una caixa molt gran que fes de sorral, perquè així es poguessin moure.

Les tortugues, com tots sabem, no són animals de companyia de l'home com ara ho poden ser un gat o un gos, sinó que són animals que necessiten tenir unes qualitats i unes condicions de vida molt concretes, fet que provoca que no siguin fàcils de cuidar, sinó que hem de prestar especial atenció al seu hàbitat.

Si les posàvem en un sorral volíem saber que havia de tenir, ens vam informar a un veterinari. Ens va dir que el sorral podia tenir sorra amb partícules grans perquè no se la poguessin menjar, però que no tingués productes químics que poguessin enverinar a l’animal o també podíem cobrir la caixa amb papers de diari i anar-los canviant quan estiguessin bruts.

Cal cuidar la temperatura, la llum i l’ humitat de l’ambient, es millor que el terrari o el jardí on estiguin hi hagi gran quantitat de sol durant el dia, si això no es possible aniria bé posar fonts de calor a prop d’on estiguin.

Si tenim les tortugues en un terrari gran o en un jardí va molt bé, ja que poden fer l’exercici que necessiten.

Les tortugues són animals que hibernen, per tant és important que en el lloc on visquin (terrari, jardí, etc) hi hagi un lloc on es puguin quedar durant tot l'hivern. Durant la seva hibernació no es mouen ni mengen gairebé, únicament dormen.

QUIN DEU SER EL SEU MEDI REAL?

Com bé ens indica el nom, les tortugues mediterrànies viuen en el medi terrestre, però a l’aula ens vàrem preguntar: On deuen viure aquestes tortugues? Viuen sempre en un terrari, en captivitat?

Varem buscar informació i les tortugues terrestres viuen arreu del planeta, des dels deserts fins a Rússia perquè cadascuna s’ha habituat a les condicions climàtiques i de la vegetació del lloc on viuen. Tot i així, la majoría de la població de tortugues terrestres viuen en les regions tropicals i subtropicals del planeta.

A catalunya les tortugues poden haver estat introduides per part de l’home, però cal destacar que hi ha unes tortugues que viuen en llibertat a la Serra d’Albera (Alt Empordà).

Les tortugues a Catalunya també les podem trobar en alguns Parcs Naturals, com per exemple: els Parcs Naturals del Garraf, del Delta de l’Ebre i de la Serra del Montsant. En aquests indrets les tortugues han estat alliberades dins s’uns programes per la conservació d’espècies.

En aquests hàbitats naturals catalans la tortuga mediterrània pastura per zones de cultiu abandonades, dunes costaneres amb vegetació i boscos d’alzina. La climatologia priviliegiada de Catalunya, amb  hiverns suaus i estius calorosos i secs, és favorable per a la supervivència de la tortuga mediterrània, ja que aquesta s’habitua fàcilment al lloc on viu.

• Com podem veure les tortugues en el seu hàbitat?

Ara que ja sabem on viuen les tortugues mediterrànies i les podem situar a Catalunya, ens agaradaria saber com podem veure les tortugues en el seu hàbitat. Deuen viure en en manades o soles? Cercant informació hem comprovat que les tortugues mediterrànies mai les podrem veure en família perquè els agrada viure soles i només es busquen entre sí per aparellar-se.  Són animals molt resistens que sobreviuen als atacs d’altres animals, com per exemple a: mossegades i incendis. Gràcies a la seva closca dura i el seu cos robust. Acostumen a tenir una vida molt llarga. A l’aula les hem definit com animals “tot terreny” i camaleònics, perquè s’habituen amb facilitat en els diferents espais on viuen gràcies a la seva constitució forta i robusta que les ajuda a tenir una llarga vida.

• Què significa que una tortuga està en captivitat?

Una tortuga està en captivitat quan neixen en mans dels homes i aquests, s’encarreguen de cuidar-les i d’abastir-les amb aliment i un medi on viure, generlment un terrari. Cada any a Catalunya s’alliberen 320 tortugues als Parcs Naturals, les quals han estat nascudes en captivitat. S’alliberen als Parcs Naturals perquè són espais protegits en els quals és lluita per la conservació i supervivència d’espècies animals i vegetals.

Els nens vàren entendre molt bé que significava tenir un animal en captivitat quan els vàrem explicar que les tortugues que teniem a l’aula estaven criades per persones. És a dir, que no estan en el seu medi natural originari. 

LA REPRODUCCIÓ DE LES TORTUGUES

Ens sorgeix la pregunta de com deu ser la reproducció de les tortugues, i amb això ens contestem que si, igual o a diferència d'altres animals, les tortugues s'aparellen en èpoques de l'any determinades o durant tot l'any. Comencem mirant i cercant informació sobre en quins moments de l'any s'aparella l'animal, trobem que això passa entre els mesos d'abril a juny. Sembla ser que el mascle, per la nit, persegueix a la femella i li intenta donar cops a la closca i li mossega les potes posteriors, fins aconseguir la cúpula. Ens qüestionem perquè pot passar això, deduïm que el cicle de la tortuga femella es deu concentrar durant aquells mesos de l'any i que el fet de mossegar i donar cops (del mascle cap a la femella) és similar al inici de reproducció dels paons reals, ja que el que intenten és sorprendre a la femella per tal de cridar-lis l'atenció i que acceptin de manera sumisa l'aparellament amb ells. Després de fer aquest tipus de comparació amb altres animals, ens preguntem perquè deuen fer l'acte de reproducció per la nit, tornem a cercar informació i trobem que qixò és degut a que durant el matí les tortugues necessiten fer diferents activitats, com per exemple, menjar i poder rebre els raig de sol per mantenir-se en la temperatura adequada. Evidentment, ràpidament ens anem als rèptils i a les seves característiques, com tot animal d'aquest gran grup necessita manteri la seva temperatura i exposar-se al sol durant vàries hores al dia.

Fins aquí exposem les nostres idees sobre la reproducció però ara ens imaginem dins la tortuga i el tipus de reproducció de l'animal, sabem que són animals vertebrats ovípars, per tant la formació de la cria es farà dins l'ou, però... com es deu crear una futura tortuga? Busquem i trobem que les tortugues fan una posta d'ous en dos moments diferents, aquests ous no són gaire grans i els dipositen al costat d'un arbust o alguna cosa que s'assembli on s'hi incubaràn els ous durant tres llargs mesos. Tres mesos. És extrnay i ens sorprén que a diferència de nosaltres els humans, la formació de les petites tortugues dura tan sols tres mesos. Potser és perquè els ous no són dins els ventres de les mares, ens sorgeix aquest dubte i aleshores pensem convenient preguntar-nos abans de tot el significat d'incubar. Incubar és donar escalfor als ous perquè el que hi ha dins els ous es pugui transformar en una petita tortuga, ens preguntem doncs, que quants ous deuen sortir de cada posta i trobem que en surten entre uns deu i quinze ous més o menys. La nostra concepció del tamany dels ous de les tortugues ha canvia, tot i que hem descobert que són ous petits, quan hem vist que d'una sola posta en surten tants, ens hem imaginat els ous encara més petits. Hem estat mirant vídeos de postes, i hem pogut apropar-nos més a la realitat.

COM ES QUE TENEN ESCATES?

Vam estar observant les tortugues i ens va sorprendre molt que tinguessin escates en tot el cos. No sabiem si les tortugues eren com els peixos i també tenien escates. Llavors ens vam preguntar: com és què tenen escates les tortugues? Vam fer les nostres hipótesis: vam pensar que era perquè fossin animals impermeables i que així amb escates poden viure sota terra.

Després de fer les nostres hipótesis i presentar les nostres idees, ens vam voler informar, vam descubrir que les tortugues tenen escates epidèrmiques, que estan formades pel mateixa substància que la nostra pell i les nostres ungles. I les escates els servien per el que nosaltres havíem dit d’hispòtesis. 

DE QUÈ ES DEUEN ALIMENTAR?

Dies després de pensar que era un ésser viu i saber que menjava, ens voliem enterar de quin tipus de menjar s’alimentava.

Vam fer unes petites proves per saber les tortugues a quina classe d’animals pertanyen.

Anteriorment haviem vist que les tortugues que eren rèptils perquè ponien ous, però no sabiem si eren hervívors, carnívors, entre d’altres.

Per saber quin tipus d’aliment menjaven vam posar les tortugues en una caixa transparent molt gran i els hi vam posar un troç de pexuga de pollastre i al altre costat un tomàquet. Vam veure que només es menjaven el tomàquet, a la pexuga ni s’acostaven.

Llavors vam averiguar que les tortugues eren rèptils hervívors, i per estar més segurs vam fer una recerca sobre l’alimentació d’aquests animals.

Vam trobar que les tortugues s’alimenten de diferents tipus de herbes, que han de compondre una gran quantitat de fibra i calci, i no poden menjar gaire proteína. I els aliments que porten sucre, com la fruita els senta malament i poden tenir diarrea.

No se'ls ha de donar mai carn, llet, formatge, menjar per gossos, menjar per gats, ous, pa cítrics, o kiwis. També necessiten beure molta aigua, i han de tenir a prop aigua neta per banyar-se i per poder saciar la set. 

PERQUÈ LI DEUEN SERVIR LES UNGLES?

Des  de que tenim les tortugues sempre ens hem preguntat o ens volíem assabentar perquè tenien ungles. És a dir, perquè li devien servir. Vam plantejar-nos vàries hipòtesis. Una d’elles era que necessitaven ungles per fer sots en el terra en busca d’aliment, una altra va ser que necessitaven fer forats al terra per amagar els seus ous després de reproduir-se perquè altres animals no els fessin mal, i la última per clavar-se al terra a l’hora de caminar.

Després de plantejar aquestes tres hipòtesis vam estar buscant informació sobre les ungles de les tortugues, i vam veure que no anàvem desencaminats, ja que necessiten les ungles per fer sots per amagar les seves cries i així cap depredador se les pugui menjar. 

PERQUÈ LI DEU SERVIR LA CLOSCA?

L’entrada anterior hem parlat sobre el debat que vam tenir per descobrir si les tortugues tenien esquelet intern i que havíem descobert que la closca és un esquelet extern.

Sobre la closca també ens vam preguntar vàries coses com: des de què neixen la tenen dura? O des de que neixen que la tenen? Com que les nostres tortugues eren ja bastant grans no ho vam poder comprovar però una amiga nostra va aconseguir que les tortugues que tenia ella de petita es reproduïssin i va tenir tortugues petites, ens va explicar que des de petites tenen closca i que és dura però no tant de com són grans.

Llavors nosaltres ja vam entrar en debat de perquè els hi devia servir la closca. Alguns de nosaltres dèiem per protegir-se d’altres animals que se les volen menjar i altres companys del grup deien que era per protegir-se els seus òrgans.

A partir de saber que era com un escut de protecció volíem saber qui era el seu depredador i després de buscar molta informació vam veure que un dels depredadors més importants de tortugues era l’àliga real.

Després vam pensar que si la closca de la tortuga es trencava per qualsevol motiu si la tortuga podria continuar viva. No ho vam voler provar de treure-li la closca o fer-li un forat, ja que així es podia morir, ens quedàvem sense tortuga i tampoc li volíem fer mal. Llavors com que no ho vam poder veure en directe o fer-ho nosaltres, vam buscar informació i vam descobrir que les tortugues poden sobreviure amb lesions a la closca, i les escletxes profundes o les porcions desaparegudes de teixit poden reomplir-se d'os i curar-se. Aquesta notícia ens va deixar fascinats, ja que nosaltres crèiem que la closca estava compresa també per la columna vertebral i si aquesta es trencava la tortuga es moria, com nosaltres els humans. 

ELS ÈSSERS VIUS QUE TENEN ESQUELET INTERN, NO EN TENEN D'EXTERN? I AL REVÈS?

Sempre que observem les tortugues el primer que veiem és la seva closca. Vam estar plantejant-nos idea sobre aquella closca, com per exemple perquè devia servir, quina funció i finalitat tenia, si es considerava esquelet exterior i si era així a dins també tenia ossos?

Un company del grup va explicar que havia llegir en una revista feia molt de temps que les tortugues tenen fèmur i peroné perquè es veu que una tortuga d’aquestes grans es va trencar aquestes dos parts de la cama. Llavors a partir del coneixement d’aquest company, que va voler compartir amb els del grup, vam saber que les tortugues tenen esquelet intern, a partir d’aquí no coneixíem quins ossos tenia a part d’aquells dos que hem comentat de la cama, i vam fer una recerca. Vam pensar, després de trobar l’esquelet de la tortuga, quina funció devien tenir aquells ossos, i vam arribar a la conclusió que devien ser per ajudar a aguantar les potes per caminar. I tot i que la closca és a fora pensem que també forma part de l'esquelet.

I finalment, contestant a la pregunta principal, sabem que les tortugues tenen esquelet intern i extern. 

QUINS ÒRGANS DEU TENIR?

Tots els que formem el grup vam estar pensant sobre les nostres tortugues, després de dies en observar-les, veure com és el seu hàbitat, el que els hi agrada menjat, etc. A través de preguntes que ens fèiem sobre les tortugues, vam saber que era un ésser viu perquè ens havíem adonat que es movia, creixia, es reproduïa i menjava. Vam recordar el que vam estudiar l’any passat a l’assignatura de ciències experimentals, on vam repassar que eren les funcions vitals d’un ésser viu. Les funcions vitals són: néixer, créixer, reproduir-se i nodrir-se. Totes aquestes funcions hem observat que les nostres tortugues les compleixen.

Llavors vam pensar que si per realitzar aquestes funcions vitals necessitaven els mateixos òrgans que nosaltres, i vam pensar: les tortugues tenen òrgans? I ens vam imaginar que si, perquè sinó no podrien portar a terme les funcions que fan. Seguidament vam pensar en els òrgans que poden tenir.

El primer que se’ns va passar pel cap va ser preguntar-nos si tenen cor, suposàvem que si, però vam buscar informació i estaven en el cert, les tortugues tenen cor i funciona molt similar al nostre.

Aleshores ens sorgeix una pregunta que és: si les tortugues tenen pulmons. Han de poder respirar, per tant tenen sistema respiratori. També han de poder treure la matèria que no és necessària per al seu cos, això significa que tenen sistema excretor.  

Però llavors vam pensar que si a elles els hi arribaven els nutrients com a nosaltres a partir de la sang, ens vam informar i vam veure que si, tenen sistema circulatori. 

QUINA DEU SER LA DIFERÈNCIA ENTRE UN MASCLE I UNA FEMELLA?

Fa dies que ens preguntem si les tortugues tenen sexe, mascle o femella. Ho vam decidir esbrinar, sabem que les tortugues es reprodueixen perquè alguns de nosaltres hem vist alguna vegada algun documental el qual es veien ous de tortuga, és a dir, que vam partir de les idees prèvies o coneixements previs que tenia un dels companys. Llavors ens vam preguntar si és que les tortugues són hermafrodites, és a dir, que tenen els dos elements per reproduir-se, o que hi ha tortugues mascle i altres de tortugues femella.

Vam estar observant les nostres tortugues, una veiem que tenia la cua més petita que l’altre i ens vam preguntar perquè devia ser.  Ens vam documentar perquè sent de la mateixa espècie una de les nostres tortugues tenia la cua més curta que l’altre. Vam investigar i vam descobrir que les femelles tenien les cues més curtes que els mascles. I a part de la cua també canvia la mida, ja que els mascles solen ser més petits que les femelles. I també vam poder observar que les tortugues, depenen de la diferencia de sexe, a la part inferior de la closca (plastró) tenen més de color negre o menys. També vam veure que a la part inferior de la cuirassa, el que ja sabíem que era el mascle tenia com una petita muntanya, que la femella no tenia. Ens vam preguntar per què devia ser així. Vam suposar que els mascles tenen una concavitat en el plastró per facilitar que la femella munti a la seva cuirassa. 

LES PRIMERES OBSERVACIONS

Tenim dues tortugues de terra, en Rambo i la Tuky, ella és molt més tranquila que el mascle. A la tranquil·la, la Tuky, li agrada estar prenent el sol, mentre que l'altre, en Rambo, no para de caminar per la terrassa.

 

Hem pogut observar com en Rambo sempre vol montar a la Tuky però ella no es deixa i s'escapa.

Hem pogut observar també, com s'alimenten d'herbes del pati, flors, enciam o tomàquet. I beuen aigua d'un bol. En Rambo menja molt més que la Tuky.

Sempre s'ha dit l'expressió "Ets més lent que una tortuga", però nosaltres ens hem quedat sorpresos perquè caminen més ràpid del que ens esperàvem.

QUINA MIRADA TÉ EL NOSTRE BLOG?

Hem de començar aprendre que com a futurs mestres no ens interessa tant buscar una resposta sinó que ens porta a respondre aquella pregunta, és a dir, el diàleg que creem i com el portem a terme perquè tots els nens mitjançant l’observació, l’experimentació, la reflexió i la curiositat arribin a una pregunta o una resposta interessant. Necessitem partir de textos o converses que ens portin a reflexionar.  

Principalment volem respondre al com i el per què de les preguntes que ens poguem fer.

Tampoc volem mirar l’ésser viu, en el nostre cas la tortuga terrestre, de manera aillada ni descontextualitzada, la volem mirar des d’una mirada integral.

Des d’una mirada podem generar moltes preguntes, i és això el que ens interessa.

CONVERSES INICIALS

Abans de començar a treballar amb els alumnes hauriem de plantejar-nos diverses qüestions per tal d'intentar imaginar possibles respostes i un cop acabat l'estudi d'aquests veure què hem après.

Per a fer això, obrim un debat iniciant-lo amb la pregunta "Perquè les tortugues van lentes?". Aquesta conversa ens portarà a una sèrie de preguntes que ens seràn útils per tal de iniciar el nostre treball i descobrir més sobre el què ens crea curiositat d'aquests animals.

Al preguntar perquè van lentes, ens hem plantejat si el motiu és que la closca els hi pesa massa, cosa que ens ha portat a preguntar-nos si la closca és el seu esquelet, la seva defensa o si realment la necessiten per a viure. Preguntes que ens han portat a parlar sobre si tenen ossos o si podrien viure sense closca.

Seguidament ha sorgit una altra pregunta "Com sabem el sexe?" mirant-les i intentant descobrir com saber-ho ens hem plantejat si és que tenen sexe o bé són com els cargols que gaudeixen de dos sexes. Ens hem qüestionat també si el caràcter de les famelles o els mascles seria molt diferent l'un de l'altre. Aleshores ens hem preguntat com es deuen relacionar, si posen ous o bé naixen les cries directament del ventre de la mare, i tot seguit si una vegada en vida arriben a crèixer i/o viure molt.

Hem començat doncs, a parlar sobre com podriem cuidar-les i se'ns ha passat pel cap quines serien les seves necessitats: si necessiten llum artificial o natural, si beuen molta aigua o quants dies poden estar sense menjar.

En resum, les preguntes que ens hem acabat plantejant són:

Preguntes referents a la biologia: 

• Quina deu ser la diferència entre un mascle i una famella?
• Quins òrgans deu tenir?
• Deu tenir pulmons si respira?
• Els éssers vius que tenen escalet intern no en tenen d’extern?
• Com és que creixen molt?
• Quants anys poden viure?
• Per a què li deu servir la closca?
• Per a què li deuen servir les ungles?
• Per a què deuen tenir boca? Per alimentar-se?
• De què es deuen alimentar?

• Com és què les tortuques van lentes?
• Si tenen boca significa que mosseguen?
• Com és que tenen escames?
• Per què deu ser que la part inferior de la closca és plana?

Preguntes referents a la relació:

• De què s’ha de protegir?
• Quins són els seus depredadors? (cadenes alimentàries)
• Amb qui deuen conviure?
• Com i per a què es deuen relacionar?

Preguntes referents a la reproducció:

• Com es deuen reproduir les tortugues de terra?
• Com deuen nèixer les cries?

Preguntes referents al seu medi:

• Com és el seu hàbitat?
• Quin deu ser el seu medi real?

Preguntes referents a la seva cura:

• Com hem de cuidar-les?
• Necessiten llum natural o artificial?
• Com és què el caràcter de la famella del mascle es tan diferent?
• Com és què els hi agrada tant el sol?
• Les hi hem de montar un espai molt similar al seu hàbitat real?
• Cada quant les hem d’alimentar?

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA...

Ens trobem a una classe on un nen es pregunta el perquè de la dita "ets més lent que una tortuga". Resulta ser un cicle mitjà i a l'assignatura de coneixement del medi estan treballant els rèptils. Quan la qüestió s'exposa davant de classe un altre alumne ens explica que ell te dues tortugues de terra a casa, i que podriem treballar-les mitjançant algunes experiències vivencials.

INTRODUCCIÓ

Som un grup d'estudiants de 3r de grau d'Educació primària a la facultat de Blanquerna. A continuació presentem el nostre treball d'investigació sobre un ésser viu, en el nostre cas les tortugues terrestres. El que farem serà centrar la nostra investigació en un cicle vital d'un ésser viu. Presentarem el nostre treball mitjançant un blog públic per a que l'estudi dels animals pugui ser llegit per tothom a qui li interessi el tema.

Els nostre objectiu a l'hora de realitzar aquesta tasca són:

• Aprofundir coneixements sobre els rèptils, en concret les tortugues terrestres i el procès evolutiu de treball del nen a l'edat de 8-11 anys.